(Fotografia descriu text)
La por va i ve. Però no ho havies pogut solucionar, això? Sí, però tot acaba tornant. Això ho haurem de treballar, doncs. En tot cas ho hauré de treballar jo. Sí, tens raó, ho sento. No passa res, només és que, t’ho dic amb tots els respectes, no sé si em serveixes de res: tinc ganes de deixar de pensar. Jo mai no t’he dit que pensis. I llavors què hi faig, aquí? Ordenar-te. Buf. Ja, buf, però vas ser tu qui em va dir que volies ordenar-ho tot. Sí, ja ho sé. Has pogut dormir, aquestes nits? No. Potser senzillament estàs de mala lluna per això. Pot ser, sí. Has pres somnífers? No, no vull enganxar-m’hi. No em sembles de propensió addicta, tu. Dona, bec molt. Beus, però també deixes de beure; i ja saps que a mi també m’agrada beure, així que… Com és que m’expliques coses de la teva vida? Què? Que com és que m’expliques coses de la teva vida, com això que també beus. No ho sé, qüestió de mètode, suposo. Ho expliques a tots els que vénen aquí? No, la veritat és que no. T’agrado? Què? Que si t’agrado. No m’ho he plantejat mai. A mi m’agrades. Ja ho sé, ja m’ho has dit més d’un cop. Penso en tu i tinc fantasies. Ja ho sé. No hauries d’haver-me remès a algú altre, quan et vaig dir que penso en tu i que et faig l’amor en somnis? Tu vols seguir amb mi o no? Jo vull estar bé i prou, pensar menys, viure més, ja ho saps. I què en trauríem, si et remetés a un altre? No ho sé, ja no tindríem cap impediment per veure’ns fora d’aquí i podríem anar a fer whiskys plegats, emborratxar-nos i fer-nos mal tranquil·lament. Però deixaries de tenir por? No, però faríem l’amor i dormiries amb mi; crec que amb tu podria dormir millor, i llavors estaria de més bon humor. Ronco. No m’ho crec, ets massa fina. No hauríem d’estar parlant de tot això. Tens problemes amb mi; t’agrado, estàs rient sota el nas i les galtes se t’han tornat vermelles. Sí, què vols que et digui: m’agrades. A mi també m’agrades. Ja ho sé, ja ho sé. De què tens por? No eres tu, a qui la por anava i venia? Però tu també estàs espantada: no em vols perdre, no vols que em curi. Tu no estàs malalt, només tens problemes. Doncs encara és més clara, la cosa: tens por que me’n vagi, que ja no et necessiti, que ho pugui solucionar tot jo sol. Jo no tinc por de res, ho estàs dient tot tu, potser aquestes són coses teves. Vols tornar a agafar les regnes de tot això, oi? Sí, i saps que ho faré. Sí, ho faràs: perquè et deixaré jo. No, ho faràs perquè així ho voldré jo. Quina diferència hi ha? Cap ni una, això és cert. La por seguirà sent la mateixa. La por seguirà sent la mateixa.
Bouvard i Pécuchet 