Tag Archives: imatge

43. Passa pàgina

(Text il·lustra fotografia)

O sigui que ha parat la imatge quan li ha donat la gana i tot i així encara no sap si val més que mil paraules. Doncs quina barra, francament.

En fi. Què puc fer? La llum és maca. El sol cau. Suposo que podria ser pitjor.

Ara, que si pogués, li diria: tampoc no cal ser gaire ambiciós, si la imatge val només una o dues o tres bones paraules potser ja n’hi ha prou, que si no després la caiguda pot ser massa forta i pots destrossar-te la vida i això sí que no ho vols, que encara ets jove i has de fer tres o quatre coses importants abans de morir.

Però no sembla que pugui fer ni dir res a ningú, jo, aquí, així.

M’avorreixo.

A part de la llum, veig tres noies. Per què tinc tan clar que sóc jo el protagonista? La veritat és que espero que sí,  que ho sigui. Mai no he intentat ser discret.

M’avorreixo. Oh, quin horror. Això no val la pena. M’avorreixo. Podria haver escollit algú altre, el fotògraf.

I si qui ho mira es fixa més en les noies? NO. Queda clar que la foto sóc jo. He de ser jo.

Argh. Quina ràbia no poder dir-li: decideix-te, fotògraf. Sóc jo o són elles? Som tots quatre? És la barana? És el cel? És la llum? És el passat? És el futur?

La setmana vinent m’oblidarà, tanmateix. Anirà darrere algú altre. Li compensa congelar-me, ara?

M’avorreixo.

Penso en què passarà.

Penso en què ha passat.

No. Millor seguir aquí. Sense fer res. Què m’espera allà a baix?

M’avorreixo.

M’avorreixo.

Fins que acaba el dia, la setmana, el mes o l’any.

El sol cau.

El sol cau.

El sol cau fins que ja no hi és.

Em trenco la crisma. Em moro.

El fotògraf

passa pàgina.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

39. L’anàlisi

(Text il·lustra fotografia)

k

A la foto al·legòrica s’hi veu el següent:

f

Vint-i-una diagonals o més, de les quals deu són les que poden representar les bigues, tres les columnes, dues les bases de barana, dues els agafadors de barana i sis els perímetres de finestres o balcons. “O més” fa referència als quaranta-quatre pals travessers que conformen les dues baranes i als trenta-dos llistons dels dos trossos de persianes que es poden veure més o menys amb claredat.

Un fragment de façana d’un edifici vell i tronat.

Una galeria oberta d’un pis.

Tres fils d’estendre.

Tretze agulles d’estendre.

Una samarreta blanca penjada d’un dels fils.

Un pedaç taronja.

Set llibres que, aparentment, volen.

Paper de llibre.

Lletra impresa.

Quatre línies que ho emmarquen tot.

Sis parts de barana de ferro negre o ennegrides pels anys.

Vuit plantes.

Set flors vermelloses.

Un test.

Dues persianes.

Dos vidres de finestra.

Un tros de paret amb la pintura caiguda.

Aguaplast.

Brutor.

Sol i ombra.

Colors vius d’una banda i blancs, negres i grisos de l’altra.

Quatre adornaments simbòlics.

I moltes coses més.

h

Malgrat tot, no pot deixar de ser una imatge.

2 comentaris

Filed under Uncategorized