48. La por va i ve

(Fotografia descriu text)


La por va i ve. Però no ho havies pogut solucionar, això? Sí, però tot acaba tornant. Això ho haurem de treballar, doncs. En tot cas ho hauré de treballar jo. Sí, tens raó, ho sento. No passa res, només és que, t’ho dic amb tots els respectes, no sé si em serveixes de res: tinc ganes de deixar de pensar. Jo mai no t’he dit que pensis. I llavors què hi faig, aquí? Ordenar-te. Buf. Ja, buf, però vas ser tu qui em va dir que volies ordenar-ho tot. Sí, ja ho sé. Has pogut dormir, aquestes nits? No. Potser senzillament estàs de mala lluna per això. Pot ser, sí. Has pres somnífers? No, no vull enganxar-m’hi. No em sembles de propensió addicta, tu. Dona, bec molt. Beus, però també deixes de beure; i ja saps que a mi també m’agrada beure, així que… Com és que m’expliques coses de la teva vida? Què? Que com és que m’expliques coses de la teva vida, com això que també beus. No ho sé, qüestió de mètode, suposo. Ho expliques a tots els que vénen aquí? No, la veritat és que no. T’agrado? Què? Que si t’agrado. No m’ho he plantejat mai. A mi m’agrades. Ja ho sé, ja m’ho has dit més d’un cop. Penso en tu i tinc fantasies. Ja ho sé. No hauries d’haver-me remès a algú altre, quan et vaig dir que penso en tu i que et faig l’amor en somnis? Tu vols seguir amb mi o no? Jo vull estar bé i prou, pensar menys, viure més, ja ho saps. I què en trauríem, si et remetés a un altre? No ho sé, ja no tindríem cap impediment per veure’ns fora d’aquí i podríem anar a fer whiskys plegats, emborratxar-nos i fer-nos mal tranquil·lament. Però deixaries de tenir por? No, però faríem l’amor i dormiries amb mi; crec que amb tu podria dormir millor, i llavors estaria de més bon humor. Ronco. No m’ho crec, ets massa fina. No hauríem d’estar parlant de tot això. Tens problemes amb mi; t’agrado, estàs rient sota el nas i les galtes se t’han tornat vermelles. Sí, què vols que et digui: m’agrades. A mi també m’agrades. Ja ho sé, ja ho sé. De què tens por? No eres tu, a qui la por anava i venia? Però tu també estàs espantada: no em vols perdre, no vols que em curi. Tu no estàs malalt, només tens problemes. Doncs encara és més clara, la cosa: tens por que me’n vagi, que ja no et necessiti, que ho pugui solucionar tot jo sol. Jo no tinc por de res, ho estàs dient tot tu, potser aquestes són coses teves. Vols tornar a agafar les regnes de tot això, oi? Sí, i saps que ho faré. Sí, ho faràs: perquè et deixaré jo. No, ho faràs perquè així ho voldré jo. Quina diferència hi ha? Cap ni una, això és cert. La por seguirà sent la mateixa. La por seguirà sent la mateixa.

Anuncis

10 comentaris

Filed under Uncategorized

10 responses to “48. La por va i ve

  1. Lu

    Oh, que entrada mas bonita!
    Y la historia me ha encantado (com sempre).

  2. La por, sempre és present en les relacions humanes.
    PS Aquesta entrada, crec que la conec. És al c/ Princesa?

  3. marina

    m’ha encantat aquesta història! aish, la por… tots en tenim, i tammateix per què?
    tenc un dubte: normalment sol ésser el text que s’inspira en la foto, però sembla que aquesta vegada és a l’inrevés. fotògraf, per què has triat aquesta imatge?

    • Hola Marina. Moltes gràcies! El fotògraf deu estar enfeinat, que no diu res. També és cert que és molt discret i respectuós i us dóna tota la llibertat del món a l’hora d’interpretar les seves fotos de la manera que vulgueu .

      Una abraçada i fins aviat!

  4. paragrafies

    Felicitats per la classificació als Premis Blocs Catalunya! Us ho mereixeu… 🙂

    Visitem el vostre bloc molt sovint, doncs nosaltres fa un any en vàrem endegar un que té un objectiu similar, però amb una mecànica una mica diferent…

    També el fem a quatre mans (dues disparen l’objectiu d’una càmera i les altres dues dibuixen les paraules), i el que perseguim és llençar una proposta creativa al company, que ha de respondre el repte amb un text o una imatge. La particularitat en el nostre cas és que ho pengem quan encara no està tancat el binomi, per tal que tothom pugui participar en imaginar allò que falta.

    Ens agradaria que ens visitéssiu, i ens diguéssiu el vostre parer.
    http://paragrafies.wordpress.com/

    Ens sembla molt interessant estar en contacte amb persones que fan coses similars a les que fem nosaltres.

    Salutacions,
    paragrafies.

  5. Moltíssimes gràcies per les felicitacions i moltíssimes felicitats pel vostre projecte! N’hem fet un tastet agradable i, de seguida que tinguem un altre moment més llarg, llegirem i mirarem posts vostres més antics. Fins aviat, paragràfics!

    • paragrafies

      Gràcies a vosaltres!
      Us esperem i us seguirem visitant.

      D’entrada us afegim al nostre bloc, als enllaços amics. I si mai obrim una altra convocatòria pública (n’hem fet dues perquè qui vulgui hi pugui participar) us avisem.

      Salutacions,
      paragrafies.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s