37. La precipitació

(Text il·lustra fotografia)

L’espera s’estava fent eterna i de seguida va mirar de fugir. Quan feia una hora que caminava, es descalçà i deixà les sabates a la vora del camí. La calçada mal asfaltada estava calenta. Notà que una pedreta se li ficà entre els dits i parà un moment a treure-se-la. Després es passà l’avantbraç pel front; el tenia xop de suor. Va descordar-se la brusa i la va deixar, ben plegada, sobre una pedra. Se sentia més fresca i la marxa començà a ser agradable. Seguí caminant dues hores més fins que va veure que el cel s’estava tapant. Parà en sec i va pensar que potser no havia estat una bona idea abandonar la brusa tan aviat. Va considerar tornar enrere, però no creia que tingués gaire sentit. Va decidir seguir el camí. El cel aguantava. Les maleses dels voltants li tapaven la vista dels laterals. A partir d’un moment, però, el paisatge s’assecà de plantes i s’omplí de construccions abandonades. Quan estava passant pel costat d’un magatzem amb algun vidre trencat, se n’adonà que es trobava en una pujada. La faldilla no li deixava caminar bé. Va alçar el cap i va voler creure que el cel seguiria aguantant i que ja no plouria ni faria fred. Deixà la faldilla penjada de la reixa vella que tancava el magatzem. Des d’aquell moment pogué fer unes passes més llargues. Cada vegada es notava més a gust. Després de mitja hora més de marxa, se sentia realment bé i aquest benestar va fer que, animada, s’acabés de despullar. Embogida, va començar a córrer nua. Amb un crit d’alegria, tirà enlaire el sostenidors i les calcetes, i seguí saltant i bramant feliç fins que no pogué més. Llavors començà a minorar el pas. Malgrat anar més a poc a poc, intentava no deixar de córrer i tenir sempre almenys un peu que no toqués el terra. I fou així com arribà al final del camí. Una esplanada immensa ocupada per centenars de pilons de plataformes de fusta buides s’estengué davant d’ella. Estava despentinada i tenia els peus ensangonats. El cos va seguir trotant entre els passadissos que formaven els munts de fusta fins que caigué al terra rendit.